L'ILLA CLÀSSICA
Ens preparem per desembarcar a l'illa ORWELL, l'atoló més clàssic del recorregut literari del nostre Club. La raó d'aquest adjectiu l'hem buscat en un autor italià, Italo Calvino que, en la seva obra "Perquè llegir els clàssics" de 1991, ens proposa una visió viva i dinàmica del que constitueix un "clàssic literari".
1984 és un clàssic perquè és un llibre inesgotable que, en cada relectura, ens aporta nous significats; també ens provoca una influència perdurable perquè les seves imatges i conceptes d'alguna manera s'han fixat en l'imaginari col·lectiu i han conformat, a través del temps, fonts d'inspiració per explicar la nostra realitat.
Que volem dir amb això? Posem exemples: segur que no tots els lectors hem llegit El Quixot però amb la seva peripècia dels molins li reconeixem la seva humanitat i la fem nostra; tots podríem buscar un sentit metafòric, oi? Potser tampoc hem vist l'obra de Lorca sobre la mare que imposa a les filles un dol extrem per la mort del pare, però entenem que el bastó del seu personatge, la Bernarda Alba, ens imposa repressió i autoritarisme; és possible que no haguem llegit mai a Lope de Vega però potser admetem que el crit de "Fuenteovejuna, todos a una" ens apropa als abusos de poder i a la construcció d'una dignitat col·lectiva.
El seu autor, Eric Arthur Blair, el coneixem pel pseudònim de George Orwell. Va néixer a l'Índia Britànica el 1903 i va morir a Londres el 1950. Va tenir una vida curta però molt cinematogràfica: estudiant a Eton, policia imperial a l'Àsia, pobre com una rata a París i a Londres (on fruït d'aquesta experiència va escriure la novel·la Sin blanca en París y en Londres de 1933) i testimoni vital de la Guerra Civil Espanyola, on va col·laborar amb els republicans (Orwell era socialista) i va recollir les seves experiències a l'obra Homenatge a Catalunya (1938).
Com a autor compromès amb el seu temps, Orwell va escriure nombrosos assajos amb els següents denominadors comuns: la reflexió sobre la defensa de la veritat (com la del resistent Winston), els efectes del totalitarisme, la nostra Guerra Civil entesa com a conflicte modèlic i primigeni contra els feixismes europeus i la resistència contra la corrupció del llenguatge, un dels grans temes de la novel·la que hem llegit. Són tan intel·ligents i lúcids els seus plantejaments que encara s'editen els seus assaigs en algunes editorials, sense por al fracàs!!
Afirmen els experts que tota la seva obra reflecteix les seves posicions polítiques i morals perquè tenen la voluntat d'il·luminar la lluita de l'home contra l'ordre social establert pel poder polític i que la seva prosa és realista i que posseeix una gran qualitat narrativa. Els títols més populars són les novel·les distòpiques Rebelió a la granja (1945) i 1984 (1949), ficcions que descriuen un tipus de societat controlada totalitàriament.
És una obra proteica, versàtil i mutable que comprovarem en el nostre diàleg si segueix resistint combativament les nostres lectures de l'any 2026.
Per aquest motiu, us proposem un repte com a fil conductor del diàleg: aportar notes, si sou receptors de mitjans de comunicació no escrita o retalls de notícies del diari, només d'aquesta última setmana, que us semblin orwelianes, en tant que us suggereixin temes de la novel·la com la mentida i la veritat, la censura, la dissidència, el llenguatge, el control del pensament i de les accions... Consegüentment, reflexionarem els paral·lelismes entre la societat que va imaginar l'autor i la nostra a partir de dades concretes d'actualitat.
La resta, sorgirà... Winston, O'Brian, Júlia, els tres superestats, Oceania, Euràsia i Àsia Oriental, la Neollengua, la "Hermandad", l'Ingsoc, els Ministeris de la Veritat, de l'Amor, de la Pau i de l'Abundància, els Proles, la Policia del Pensament, l'escenari, la tortura, el passat, el present i el futur, els dos minuts d'odi, la lliga anti-sex...
Preparats per a l'abordatge?
Ens veurem el proper dimarts 19 de maig, a les 17:30h a Bellvitge, com sempre.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada