L'ILLA D'HÈCATE

Benvolguts lectors i lectores,

Finalitzat el diàleg sobre la novel·la "Que morin els fills dels altres" de la Roser Cabré-Verdiell!

La gran conclusió de la vetllada ha estat la següent: els lectors del Club hem llegit dues històries diferents, els qui hem cregut la narradora (que innocents!) i els qui no li han donat cap credibilitat (que desconfiats!)... 

Els ingenus hem acceptat des del primer moment que la Rebeca ens estava explicant la veritat sobre la seva peripècia: el seu patiment davant els accidents domèstics, la protecció cap als fills, la seva relació familiar amb en Flavi i els nens; fins i tot, la construcció dels veïns del davant de casa seva, la Camila, en Gregori i la Flora, la nena maligna... o del paisatge màgic del Meridià Verd!

I hem seguit confiant en ella en la sensació de culpa per l'avortament, en la incomprensió d'en Flavi i del personal mèdic, en la relació amb l'Eloi i en la seva metamorfosi: per fi la Rebeca alliberada, hem pensat! Certament, hem arrufat el nas davant la seva pèrdua de seny, però, la història havia de finalitzar, com ha manifestat una lectora, a l'estil de "Thelma i Louise", sense rendició, en un acte de llibertat total.

Els lectors que han sospitat de la seva veu han argumentat que, des del minut u, ha estat descoberta: la protecció patològica envers en Bru i la Nit, la visió amenaçant dels veïns, la vulgaritat de l'Eloi i del seu racó al Meridià Verd, la motxilla desequilibrada que ja duu fins a Ocata... Tota la història ha estat llegida sota el tamís de la pertorbació i la bogeria. 

Adonar-nos de què hem interpretat dues històries d'un mateix llibre ens ha permès valorar l'extraordinari ofici literari de l'escriptora; ens ha sabut atrapar en un joc delirant construït a partir d'un jo narratiu desmesurat que ha semblat  versemblant o improbable segons el lector.

Hem parlat de la Llisa, de tots els personatges, de l'espai, Ocata, que un lector coneixia molt bé i que ha coincidit amb la descripció de l'autora; hem especulat sobre la família com a institució, sobre el títol i sobre el missatge final: la transformació de la Rebeca en Hècate... de dona a bruixa.

Hem explorat els tres desitjos de la protagonista ("Que marxi la por, Que arribi el coratge, Que morin els fills dels altres") i hem estat d'acord que els tres anhels són, dins l'estructura de la novel·la, els que marquen la seva mudança.

L'exploració ens ha conduït a algunes suposicions... Tenint en compte que l'autora serà la nostra convidada la diada de sant Jordi, anotem algunes de les hipòtesis o qüestions comentades en el diàleg que podríem contrastar amb ella el proper 22 d'abril. Us les recordem: 

En relació a la por i la protecció, la voluntat de Cabré-Verdiell hauria estat fer palesa una crítica a les paternitats que sobrevolen constantment al voltant dels fills (pares-helicòpter)? 

Sobre la institució familiar, ha volgut descabdellar-la? Com ens l'ha volgut transmetre: com a refugi o com a presó?

Sobre els veïns, "els altres" del títol, ha volgut reflectir l'hostilitat o indiferència que patim com a societat? 

Per què aquest títol impactant, que alguns lectors han trobar "desagradable"?

Un lector ha manifestat la curiositat per preguntar-li si tot allò que fonamenta una novel·la ha estat viscut per l'autor/a o, dit d'una altra manera, si l'ús de la realitat li serveix a l'escriptor com a material de ficció.

I, finalment, si realment l'autora ha volgut establir un "joc pervers" amb els lectors confiant la història a un jo narratiu pertorbat i poc creïble per fer caure en la seva trampa als crèduls... 

Com en cada diàleg, no ha faltat l'avituallament deliciós aportat per l'Àngels, marca de la casa, i cap a les set de la tarda hem acabat la reunió contents de retrobar-nos, escoltar-nos i aprendre uns dels altres.

Finalitzem amb un altre clàssic del bloc: una petita cita literària de Borges amb la voluntat de posar en valor la lectura i la feina intel·lectual i creativa que fem; diu així:

"De los diversos instrumentos del hombre, es más asombroso es, sin duda, el libro. Los demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio y el telescopio son extensiones de la vista; el teléfono es extensión de la voz; el arado y la espada, extensiones del brazo. Pero el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación."

Com sempre, us agraïm a tots i totes la vostra participació, compromís i inestimable conversa. Gràcies especials a la Josefina i al Josep que, sense poder venir físicament, ens han enviat el seu parer sobre l'obra llegida! 

La propera lectura és 1984 de George Orwell, una obra clàssica que podeu trobar en moltes edicions catalanes i castellanes. El diàleg promet ser apassionant tenint en compte els paral·lelismes actuals. Us hi esperem!

Bona Pasqua i bona lectura!! 📚