Entrades

I VA ESTIMAR EL GRAN GERMÀ...

Imatge
Estimats lectors i lectores Finalitzat el nostre diàleg sobre la novel·la 1984 del gran George Orwell!  Mentre penso les paraules precises per expressar la jornada, obro el diari i llegeixo la notícia de l'encíclica papal publicada el dia 26 de maig contra el tecnofeixisme... i tot recorda al nostre amic i a la nostra conversa; en ella,  el Papa adverteix dels perills de les noves tecnologies i del control d'una elit que pot conduir al món "cap a noves atrocitats".  En la mateixa pàgina es fa referència a la Hannah Arent, una filòsofa cada vegada més actual, on el pontífex al·ludeix a una obra seva, " Els orígens del totalitarisme " amb la següent cita: " El desinterès per la veritat condueix lenta però inexorablement cap al totalitarisme, per la qual cosa, els súbdits ideals no són tant aquells ideològicament convençuts, sinó les persones per a qui ja no existeix la distinció entre el fet i la ficció o entre allò veritable i allò fals".  El gran ...

L'ILLA CLÀSSICA

Imatge
Benvolguts lectors i lectores, Ens preparem per desembarcar a l'illa ORWELL , l'atoló més clàssic del recorregut literari del nostre Club. La raó d'aquest adjectiu l'hem buscat en un autor italià,  Italo Calvino que, en la seva obra " Perquè llegir els clàssics" de 1991 ,  ens proposa una visió viva i dinàmica del que constitueix un "clàssic literari". 1984 és un clàssic perquè és un llibre inesgotable que, en cada relectura, ens aporta nous significats; també ens provoca una influència perdurable perquè les seves imatges i conceptes d'alguna manera s'han fixat en l'imaginari col·lectiu i han conformat, a través del temps, fonts d'inspiració per explicar la nostra realitat.  Que volem dir amb això? Posem exemples: segur que no tots els lectors hem llegit El Quixot  però amb la seva peripècia dels molins li reconeixem la seva humanitat i la fem nostra; tots podríem buscar un sentit metafòric, oi?  Potser tampoc hem vist l'obra de ...

LA CRÒNICA "DEL SANT JORDI 2026"

Imatge
Benvolguts lectors i lectores,  Un dia abans de la diada oficial, l'escola ja ha celebrat el sant Jordi 2026 (o el Dia del Llibre, sense ànim d'alimentar la polèmica) amb la presència de la nostra escriptora convidada, la Roser Cabré-Verdiell. Ha estat una celebració concorreguda, que va començar a una aula i va finalitzar a la biblioteca. Al primer espai vam mostrar el treball recitatiu de l'alumnat d'Instrumental 4 i GES a partir d'un poemari de la Fatima Saheb titulat " Mares Migrats "; hem volgut posar en valor, en una diada com aquesta, un treball col·lectiu de lectures compartides en català, amb tot el que comporta d'acompanyament, compromís, complicitat i contribució literària al conjunt de l'escola. Al segon espai, la biblioteca, vam continuar l'acte amb la lectura d'un text bellíssim, ple de veritat, escrit per un alumne/a anònim/a en record de l'Àngels Grandia. Seguidament, vam donar pas a la xerrada amb l'escriptora que v...

L'ILLA D'HÈCATE

Imatge
Benvolguts lectors i lectores, Finalitzat el diàleg sobre la novel·la  " Que morin els fills dels altres"  de la Roser Cabré-Verdiell! La gran conclusió de la vetllada ha estat la següent: els lectors del Club hem llegit dues històries diferents,  els qui hem cregut la narradora (que innocents!) i els qui no li han donat cap credibilitat (que desconfiats!)...  Els ingenus hem acceptat des del primer moment que la Rebeca ens estava explicant la veritat sobre la seva peripècia: el seu patiment davant els accidents domèstics, la protecció cap als fills, la seva relació familiar amb en Flavi i els nens; fins i tot, la construcció dels veïns del davant de casa seva, la Camila, en Gregori i la Flora, la nena maligna... o del paisatge màgic del Meridià Verd! I hem seguit confiant en ella en l a sensació de culpa per l'avortament, en la incomprensió d'en Flavi i del personal mèdic, en la relació amb l'Eloi i en la seva metamorfosi: per fi la Rebeca alliberada, hem pensat!...

OCATA, L'ILLA DE LA TRANSFORMACIÓ

Imatge
Benvolguts lectors i lectores, Ja queden pocs dies per la nostra trobada lectora  sobre el llibre de la Roser Cabré-Verdiell,  " Que morin els fills dels altres".    Serà el proper dimarts 17 de març, a les 17:30h a Bellvitge   Nosaltres, amb moltes ganes de reunir-nos i comentar amb vosaltres aquesta novel·la. Com és habitual, emmarquem algunes línies de diàleg que podrem seguir o no, segons ens porti el vent....  Què us sembla aquest fil conductor? -L'emoció de la por: és un excés de consciència? - Quina funció té la Llisa, aquesta festa popular del Masnou? - Sobre el títol:  creieu que... Aquesta frase, " Que morin els fills dels altres",  és una crítica a una manca d' empatia  real o una descripció honesta de l'instint de supervivència? Fins a quin punt som capaços de tolerar el patiment aliè si això garanteix el nostre  benestar ? Des d'aquest punt de vista, podem entendre la Rebeca, la protagonista? I la Camila?  - Sobre...

MAR DE FONS... A OCATA

Imatge
Benvolguts lectors i lectores, Benvinguts a la primera entrada al bloc de l'any 2026, que l'imaginem ple de salut i bones lectures! Comencem a engegar màquines per llegir la nova novel·la proposada pel Club:  " QUE MORIN ELS FILLS DELS ALTRES " de Roser Cabré-Verdiell , un títol inquietant que ens espera aquests propers mesos. Esteu preparats? Qui és l'autora?   És una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1982, autora de relats que majoritàriament s'ubiquen en el gènere fantàstic. Ha publicat a diverses antologies de relats curts i la seva primera novel·la,  AIOUA,  va ser guardonada amb el Premi Finestres de Narrativa 2023 .  Que morin els fills dels altres és la seva darrera obra, publicada l'any 2025.   Invoquem, doncs, la vareta màgica i entrem en aquesta illa desconeguda de bruixeria i encanteris ... Un, dos, tres!!!! A la novel·la llegirem una transformació: la d'una protagonista que comença sent poruga, fràgil, recelosa i temorenca i fina...

APOCALÍPTICS o INTEGRATS?

Imatge
Benvolguts lectors i lectores, Hem anomenat aquesta entrada amb el títol d'un assaig d'Umberto Eco, Apocalíptics o integrats, perquè aquesta expressió ha quedat associada a la doble postura que les societats adopten davant els grans canvis socials, culturals i, actualment, tecnològics: la por al canvi o els beneficis de la integració*.  La fotografia del diàleg ha estat la de moltes veus atemorides davant els avenços tecnològics que ens proposa la novel·la de Katixa Agirre i d'algunes, menys pessimistes o més adaptatives al futur que se'ns apropa. Creiem que no hi ha hagut cap lector optimista. Pertorbador ha estat el primer adjectiu qualificatiu del relat. No tant pel fet de què la vida estarà dominada per la virtualitat, com per la reflexió de què passarà amb la humanitat, com esdevindrem com a societat i com a individus si ho podem tenir tot a l'abast "més enllà de l'univers". Molts lectors i lectores ja preveuen entorns hàptics, òptics, amb hologr...