CLUB DE LECTURA

Benvolguts lectors i lectores, Finalitzat el diàleg sobre la novel·la  " Que morin els fills dels altres"  de la Roser Cabré-Verdiell! La gran conclusió de la vetllada ha estat la següent: els lectors del Club hem llegit dues històries diferents,  els qui hem cregut la narradora (que innocents!) i els qui no li han donat cap credibilitat (que desconfiats!)...  Els ingenus hem acceptat des del primer moment que la Rebeca ens estava explicant la veritat sobre la seva peripècia: el seu patiment davant els accidents domèstics, la protecció cap als fills, la seva relació familiar amb en Flavi i els nens; fins i tot, la construcció dels veïns del davant de casa seva, la Camila, en Gregori i la Flora, la nena maligna... o del paisatge màgic del Meridià Verd! I hem seguit confiant en ella en l a sensació de culpa per l'avortament, en la incomprensió d'en Flavi i del personal mèdic, en la relació amb l'Eloi i en la seva metamorfosi: per fi la Rebeca alliberada, hem pensat!...

Benvolguts lectors i lectores, Ja queden pocs dies per la nostra trobada lectora  sobre el llibre de la Roser Cabré-Verdiell,  " Que morin els fills dels altres".    Serà el proper dimarts 17 de març, a les 17:30h a Bellvitge   Nosaltres, amb moltes ganes de reunir-nos i comentar amb vosaltres aquesta novel·la. Com és habitual, emmarquem algunes línies de diàleg que podrem seguir o no, segons ens porti el vent....  Què us sembla aquest fil conductor? -L'emoció de la por: és un excés de consciència? - Quina funció té la Llisa, aquesta festa popular del Masnou? - Sobre el títol:  creieu que... Aquesta frase, " Que morin els fills dels altres",  és una crítica a una manca d' empatia  real o una descripció honesta de l'instint de supervivència? Fins a quin punt som capaços de tolerar el patiment aliè si això garanteix el nostre  benestar ? Des d'aquest punt de vista, podem entendre la Rebeca, la protagonista? I la Camila?  - Sobre...