I VA ESTIMAR EL GRAN GERMÀ...

Estimats lectors i lectores

Finalitzat el nostre diàleg sobre la novel·la 1984 del gran George Orwell! 

Mentre penso les paraules precises per expressar la jornada, obro el diari i llegeixo la notícia de l'encíclica papal publicada el dia 26 de maig contra el tecnofeixisme... i tot recorda al nostre amic i a la nostra conversa; en ella, el Papa adverteix dels perills de les noves tecnologies i del control d'una elit que pot conduir al món "cap a noves atrocitats". 

En la mateixa pàgina es fa referència a la Hannah Arent, una filòsofa cada vegada més actual, on el pontífex al·ludeix a una obra seva, "Els orígens del totalitarisme" amb la següent cita: "El desinterès per la veritat condueix lenta però inexorablement cap al totalitarisme, per la qual cosa, els súbdits ideals no són tant aquells ideològicament convençuts, sinó les persones per a qui ja no existeix la distinció entre el fet i la ficció o entre allò veritable i allò fals". 

El gran Orwell sempre present... I diem gran perquè així vam començar la trobada, parlant d'un autor pioner al seu temps, amb el qual pensem que cal aturar-s'hi per la seva honestedat intel·lectual i el seu rigor moral. Vam introduir-lo a partir del llenguatge comú: l'adjectiu orwellià per qualificar un món hipervigilat, la novaparla, creada per solucionar les necessitats ideològiques del partit sota un principi molt simple: com menys llenguatge, menys pensament o el conegut Big Brother... 

Vam exposar dues idees-força que expliquen els seus relats novel·lístics: la primera, l'observació i valoració que per a ell l'estalinisme representava una traició a la revolució i la segona, l'experiència pròpia a la Guerra Civil espanyola el va fer conscient de la dificultat de relatar la VERITAT i de la facilitat de construir fets alternatius. 

I sota aquests dos motius compon una obra magistral, 1984. L'estalinisme d'aquells anys l'inspira per crear la ficció d'una societat totalitària (d'esquerres) però tenia altres models (de dretes): la vigilància, la policia del Pensament i la delació, la destrucció de l'amistat i els vincles familiars, la seguretat de l'Estat, la pèrdua absoluta de llibertat individual i la funció dels Ministeris gubernamentals: el de la Veritat, per institucionalitzar la mentida, el present i el passat; el de la Pau, per mantenir guerres permanents; el de l'Amor, per a la reeducació dels dissidents i la tortura i el de l'Abundància, per explicar a la població els grans projectes de planificació econòmica que sempre porten a l'escassetat de tots els productes.

L'altre motiu, el concepte de VERITAT el vam repensar a través d'exemples de la realitat actual que van ser analitzats sota la mirada orwelliana: des dels sàtrapes totalitaris convençuts fins a les nostres democràcies. Vam tractar o intentar estar alertes, com ens recomana l'autor, per percebre les escletxes i contradiccions visibles i invisibles del nostre món.

Vam parlar de l'evolució d'en Winston, una peripècia psicològica devastadora que exposa com un sistema totalitari pot desmuntar, peça per peça, la identitat i la ment d'un individu: el despertar de la dissidència amb por i incomoditat, l'alliberament emocional i l'esperança amb l'aparició de la Júlia, la deconstrucció de la ment al Ministeri de l'Amor sota el sistema dirigit per O'Brian, la capitulació absoluta a la Cambra 101 i l'epíleg, el cadàver emocional com la pitjor tragèdia psicològica possible: Winston ja no obeeix per por, sinó per devoció.

Gran lliçó: com a exercici intel·lectual i crític, sospitar de cada discurs, vigilar, protegir-se, clissar i descobrir els nostres Grans Germans i no només veure els Big Brothers dels altres... (Faust dixit).

Vam finalitzar el diàleg amb orxata i fartons, un clàssic de l'estiu, i ens vam acomiadar (creiem que) contents d'haver fet entrar un clàssic literari a la nostra escola.

Gràcies, com sempre, a tots i totes pel vostre compromís, participació i valuosa conversa.

Bon estiu a tots i totes i bona lectura!!! 

Equip del CFA Bellvitge-Gornal