LA CRÒNICA "DEL SANT JORDI 2026"

Benvolguts lectors i lectores, 

Un dia abans de la diada oficial, l'escola ja ha celebrat el sant Jordi 2026 (o el Dia del Llibre, sense ànim d'alimentar la polèmica) amb la presència de la nostra escriptora convidada, la Roser Cabré-Verdiell.

Ha estat una celebració concorreguda, que va començar a una aula i va finalitzar a la biblioteca. Al primer espai vam mostrar el treball recitatiu de l'alumnat d'Instrumental 4 i GES a partir d'un poemari de la Fatima Saheb titulat "Mares Migrats"; hem volgut posar en valor, en una diada com aquesta, un treball col·lectiu de lectures compartides en català, amb tot el que comporta d'acompanyament, compromís, complicitat i contribució literària al conjunt de l'escola.

Al segon espai, la biblioteca, vam continuar l'acte amb la lectura d'un text bellíssim, ple de veritat, escrit per un alumne/a anònim/a en record de l'Àngels Grandia. Seguidament, vam donar pas a la xerrada amb l'escriptora que va saber enllaçar l'ànim commocionat i l'atmosfera de pèrdua que ens envolta a companys i estudiants amb l'explicació d'una desolació personal semblant, que l'autora va sublimar, poetitzar i intentar restaurar amb l'escriptura. Creiem que tots i totes li vam agrair aquest gest còmplice amb què va inaugurar el seu discurs.

La seva novel·la, "Que morin els fills dels altres", va protagonitzar l'al·locució següent i ràpidament ens va resoldre un dels dubtes més urgents dels membres del Club: clarament va jugar amb els innocents que vam creure'ns la veu narrativa de la Rebeca. Així és com la Roser Cabré-Verdiell entén l'escriptura, com un joc on el lector i la lectora han de entrar-hi i arriscar-se a dubtar dels narradors i a imaginar finals oberts. Perquè uns dels seus interessos narratius és desenvolupar la forma condicional "i si....", una manera infinita de crear mons paral·lels, altrament impossibles. 

Ens va parlar del seu món literari, una de les parts més fascinants dels escriptors: d'on provenen les idees, quan sorgeix el moment d'epifania o revelació de la història, què conté cada narració d'ells mateixos, què els interessa explicar i perquè... Així, vam saber que la gestació d'aquesta novel·la va aparèixer a l'espai geogràfic d'Ocata, a partir de tres obsessions personals: la casa familiar on va anar a viure l'autora (com la Rebeca), amb la visió d'unes jardineres de plantes raquítiques i músties (com les d'en Gregori), el descobriment del Meridià Verd i aquest ficcional condicional (i si...) que, tot passejant pel camí de la platja, se li apareixia constantment a l'escriptora preguntant-se "I si no tingués fills, i si hagués viscut a Itàlia, i si no tingués aquesta família, i si treballés de ...".

Cabré-Verdiell ens va explicar que la seva escriptura sempre s'inicia de manera  psicogeogràfica, concepte es defineix com l'estudi de l'impacte de l'entorn geogràfic en les emocions i comportaments de les persones. El lloc li suggereix la història i els personatges, que en aquest cas, han nascuts amb rigor filològic i significants dins aquesta història. 

Ens va explicar com és la relació amb els seus editors, com li agrada treballar, com compagina la seva tasca literària amb la de guanyar-se les garrofes, com viu els "sants Jordis" promocionals i l'important que és per a ella l'escriptura. 

En un moment donat de l'acte un membre del Club li va preguntar: La teva intenció és destruir famílies? La Roser va riure i ens va explicar una de les grans veritats de la literatura: l'ús de la realitat serveix als escriptors com a material de ficció, però ells creen un artifici literari. Certament, ella viu a Ocata, té una família feliç amb nens petits, coneix el Meridià Verd, però l'autora no és la Rebeca. La imaginació del temps condicional "i si..." fa la resta... Cabré-Verdiell tenia la voluntat d'explorar la transformació de la Rebeca, què passaria si de la por passés a la temeritat?

Ens va parlar del títol, impactant, dur, execrable (per alguns lectors) però que ella va definir com un desig molt lícit i humà: sempre voldrem que les desgràcies  passin als altres, com a pares, com a fills, com a companys... 

Podem resumir que ha estat una autora propera i carismàtica que, des de l'exordi inicial, se'n a posat a la butxaca. Creiem que haurà despertat curiositat lectora en molts dels receptors.

I després d'explicar-nos de manera clara i veraç la seva forma d'entendre la literatura, vam procedir a l'entrega de premis literaris i fotogràfics dedicats a la temàtica: "Quin és el teu lloc favorit?". Sis premis literaris i sis fotogràfics amb un llibre i una rosa de regal. I per a tots els participants del concurs, que en aquesta edició han estat nombrosos, una rosa d'agraïment per la seva col·laboració.

I així hem finalitzat la diada de sant Jordi a la nostra escola. Hem sortit contents de conèixer l'autora, de recordar l'Àngels en una diada tan important per a ella i per a l'escola, d'haver participat, llegit i escoltat les narracions i les imatges dels nostres companys, de sentir-nos acollits en el nou espai de la biblioteca i d'haver dedicat una tarda a la Cultura.

Gràcies a tots i totes per compartir aquesta gran vetllada literària. 🌹🌹