NO ESTÀ PROHIBIT ESPECULAR

Benvolgudes i benvolguts lectors,

Hem conquerit l'illot Gurt triomfalment! Ho creieu així? Nosaltres, sens dubte. 

Hem estat d'acord que no ha estat una lectura accessible, penetrable i plaent, sinó complexa, pertorbadora i sovint incòmoda; però hem pogut repensar-la i compartir-la com ho farien uns crítics literaris avesats a furgar més enllà de la nostra primera impressió. Ens hem de felicitar... No és una tasca fàcil.

Hem analitzat amb profunditat els racons de cada relat: el tema, la metàfora, els personatges, la fauna, els títols, el llenguatge... i la construcció col·lectiva ens ha ajudat a tots a comprendre millor les intencions de l'autora. 

Hi ha lectors que han trobat els contes tristos, freds, críptics o massa intensos; altres, s'han meravellat de la força i la intensitat de les idees argumentals que, com la vida mateixa, generen històries tendres i terribles que mai tenen els finals conclosos. 

El relat més defensat ha estat "Divorce is ok meme". El recordeu?: el pare, la nena, el divorci, la destrucció de l'edifici, les paraules que comparteixen, el joc de sinonímia, la relació entre els dos personatges... Podríem dir que ens ha "arribat".

Però gairebé cap ens ha deixat indiferent... La lectura dels seus títols ha provocat sovint moments gestuals divertits, resum visual del que ens ha costat, agradat, impactat, pertorbat en cada relat; així, davant "Els meus tancs", somriures murris i cares de "Uff!!" o "Un peu és un peu és un peu", llavis contrets, ulls petits i cares de circumstàncies. A "Tectònica de plaques", diversió davant la imatge del desgraciat personatge al que se li escola, per l'escletxa del llit, la vida. 

"Bales de palla" ha estat citat per alguns lectors com el conte més subtil i metafòric: el paral·lelisme entre dues trames, la preocupació per una mare malalta en una residència i la conducció de la protagonista darrere un camió ple de brins de palla, s'uneixen en una construcció supèrbia sobre la vida; la palla és res ("persones de palla") o és una paraula, un món, si som capaços de mirar la part bona de les coses. La frase final: "Tots tenim un piròman a dins" és colpidora i cal pensar-la bé.

Ús de les construccions i dels espais reduïts; personatges que imaginen vides futures que s'enfonsaran (i que encara no ho saben); literatura dins de la literatura, en què l'autora reforça la impossibilitat de les ucronies o de l'especulació de realitats alternatives; parelles en descomposició; nens-testimoni d'aquesta descomposició o de la paternitat solitària; parelles incipients, enamorades i passionals a les que l'autora no dona treva cap a un final feliç... 

En fi, incertesa, angoixa, ressentiment, amor, vides cremades, allaus, túnels, aigua, foc, però també possibilitats fabuloses de ressorgir de la destrucció, com l'au fènix. 

Volem destacar l'apunt d'un lector que ens ha compartit una frase molt bella que impregna l'escriptura de l'obra: 

"La creativitat és un mecanisme que funciona sol, tu només ets l'operari que l'engreixa i li canvia les corretges".

Creiem que ha estat un diàleg fantàstic que ens ha ajudat a tots i totes a esfilegassar un conjunt de relats profunds, selvàtics i simbòlics. És literatura complicada però, quina satisfacció poder-la compartir i desentrellar conjuntament!

Gràcies, com sempre, a tots i totes pel vostre compromís, participació i valuosa conversa... d'aquelles en què surts diferent de com has entrat. 

Ens retrobarem, esperem, a la tercera edició del Club de Lectura, el proper curs. 

I recordeu una frase que tots els lectors sabem: 

La literatura és vida de més (Almudena Grandes).

Bon estiu a tots i totes i bona lectura!!! 

Equip del CFA Bellvitge-Gornal