INCURSIÓ TRIOMFANT

Benvolgudes i benvolguts lect@rs,

Hem abordat l'illa Orriols i l'ofensiva ha estat un èxit.

Vam començar preguntant-nos de què tenia por la Joana i vam constatar que tenia por de la vida... com alguns dels presents: del recorregut dels fills, dels reptes de la feina, de llançar-se a l'aventura amb en Mateu, de la violència subtil que sent amb en Marc, de l'espai sistèmic que ocuparà amb la nova  estructura ex-familiar... Tot plegat semblen ocupacions i preocupacions que connecten amb les nostres històries, perquè vam estar d'acord que representen qüestions universals.

Cal dir, però, que hi va haver lectors que no es van sentir al·ludits per les pors de la protagonista. 

Vam compartir la idea que la natació i la tasca de restauradora al museu són les dues formes de control que el personatge experimenta. Però el joc poderós de l'escriptura condueix la Joana a descobrir la seva "restauració": li permet explorar què passa si es trenquen les bombolles que la protegeixen i investiga què passa si travessa a l'altra banda... de la por!

La trama amb el vigilant del museu ens va dur a reflexions interessants sobre el comportament de la protagonista. Alguns lectors li han donat crèdit i han empatitzat amb les angúnies de la Joana perquè han vist el retrat d'una mena de violència implícita i d'indefensió;  d'altres, han argumentat que era un context de feina i que no hi havia segones intencions en les trobades. Posteriorment, la lectura ens mostra el desajust entre el que un ha considerat i el que l’altre ha percebut i els dubtes de la Joana de si realment havia passat alguna cosa... Quina subtilesa, quina comprensió, quina profunditat en el relat... 

Ressenyem també, encara que va ser un terreny explorat només al principi del diàleg, la precisió amb què l'autora descriu les obres d'art. Hi ha lectors que ens han comentat que aquest ha estat un dels aspectes més fascinants de la novel·la: la transmissió de cada quadre a partir de les textures, els colors, la mirada dels personatges, els gestos, la voluntat de l'artista, la pinzellada, el traç, la química dels materials, el context, la llum... A alguns participants ens ha interpel·lat tant que desitgem anar al MNAC el pròxim mes de juny per seguir el seu itinerari. Dir-vos que algú, fins i tot, ens ha dit que, des de la lectura del llibre, veu amb altres ulls l'art Romànic!!!

Altres qüestions que van treure cap a la conversa van ser la ingerència d'aspectes de l'actualitat internacional, el recurs literari per explicar-nos el passat i el present a través de les braçades de la piscina, l'apel·lació a nosaltres, els lectors, quan la veu narrativa ens avança coses de la història ("Si la veiéssiu ara...")...

I el final, per alguns prodigiós; per altres, desil·lusionant... Els primers van defensar el prodigi de connectar l'escrit sobre l'experiència dels astronautes quan veuen la Terra des de l'espai, "l'Overview Effect", amb el remei que pot emprar la Joana (i qualsevol de nosaltres) per explorar l'altra banda de la por. Els segons van argumentar el desencís perquè esperaven una clausura més potent, "que passés alguna cosa" que girés la peripècia. 

Alguns lectors recordarem els efectes del canvi de perspectiva o "visió generalitzada" quan les pors aflorin a la pell...

I com és costum del nostre Club, la xerrada va finalitzar amb un petit refrigeri i la mirada enfocada en la preparació d'un seguit de qüestions que ens agradaria comentar amb l'escriptora la diada de Sant Jordi. Aneu-hi pensant...

Gràcies a totes i tots per la vostra assistència, compromís i valuosa conversa. 

Salut i bona lectura!

PD. El proper llibre, ara sí, serà la BIOGRAFIA DEL FOC , de la Carlota Gurt. Ja el podeu anar demanant a les biblioteques...