L'ILLA DELS GATS

 

 Benvolguts lect@rs,

Aquest dimarts 10 de desembre hem abordat l'illa dels gats o dels gossos-gats a partir d'un diàleg estimulant i suggestiu, fruït d'una lectura atenta. Res ha passat per alt.

En aquesta conversa, hem parlat de l'illa i dels seus curiosos habitants. Uns, hem envejat la utopia que representa, com la llunyania del continent o la sensació de llibertat; altres, hem qüestionat l'aïllament.

També hem reflexionat sobre els personatges. El vell Thomas ha estat el preferit del Club. La seva història de solitud i d'espera ens ha colpit a tots. En segon terme, i molt ben argumentat, alguns lectors han trobat molt commovedora la figura d'en Gaël, el fill de la Gwen; els seus sorolls nassals relacionats amb les mentides i els clatellots de la mare han estat motiu de força somriures. I la Léonore, la vella mestra, també s'ha endut la nostra estimació, perquè amb paraules de llibre, va saber "llegir", com un oracle, en l'arribada dels gossos-gats la complexitat de la vida comunitària que encara ningú preveia.

Hem valorat si els agents de continent guanyen la partida o bé la perden en aquesta història... Aquesta qüestió ha suscitat dues idees-força: uns participants han pensat que havien guanyat perquè els gats-gossos ja s'havien incorporat a la vida de la gent de l'illa (lligats i sense lligar) i ja eren anomenats com els agents havien indicat; altres han reflexionat que els agents no havien aconseguit el seu objectiu perquè, tot i que haguessin introduït la zitzània de la divisió, els gossos acaben vivint com els gats: lliures, "que pertanyen a ningú i a tothom"; a més, els gats de veritat tornen a l'illa per atzar. 

El llenguatge ha estat un altre dels gran temes de diàleg. En aquest punt, hem deixat l'illa per uns moments i hem retornat al continent per fer moltes analogies sobre el poder i el control de representar la realitat a través del llenguatge amb l'objectiu de dominar el pensament i fer inviables altres criteris contraris. De manera que, la figura de la dona del continent ha estat dibuixada en la imaginació de tots com una buròcrata.  Fins i tot, l'hem pogut descriure físicament!

Hem reflexionat sobre la parla "en convençut"... "Aquesta llengua de sentit únic, que canvia els que la parlen, els transforma, i quan t'adones, ja és massa tard". A tots els participants se'ns han passat pel cap personatges que parlen en convençut, una expressió que, sens dubte, ens l'apropiarem de la història. 

Deixem constància de la vostra lectura precisa recollint una frase d'en Sergei que ens ha commogut a tots per la seva veritat:

"Creure és no voler saber, és comoditat de la intel·ligència, no pensar i obeir estúpidament. Creure és aplicar regles sense fer preguntes, no bo per a l'home, altra forma de poder".

I així, la conversa ha seguit fins a les 18:00 de manera distesa enmig de tes i coques.

Us agraïm el vostre compromís en la convocatòria, la conversa útil i el sentit de pertinença a un Club de Lectura cada vegada més nombrós.

Bon Nadal i bona lectura!! 

PD. Una idea... Si no sabeu què demanar als Reis us proposem el següent llibre: Biografia del foc, de l'escriptora  Carlota Gurt.  😉😉