CLAUS LITERÀRIES PER GAUDIR DEL TEXT

Estimats lectors i lectores,  

Per tal de comprendre el que l'autora ens vol explicar amb la peripècia vital de l'Esme Lennox, us compartim algunes claus interpretatives. 

Per començar, recordeu tenir present 6 preguntes- clau que ens hem de poder respondre: 

• Què passa? ACCIÓ
• Quan i a on passa? TEMPS I ESPAI
• A qui li passa?  PERSONATGES
• Qui ho conta? NARRADOR
• Com ho conta? PUNT DE VISTA

    2. La HISTÒRIA i la TRAMA

La història és la seqüència d’esdeveniments del relat disposats en l’ordre cronològic en què passen en la realitat.

"Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, quines veritats perilloses descobrirà?"

La trama la conformen aquells esdeveniments tal i com es troben en el text, seleccionats  i sotmesos a una o altra manipulació:

• Alteracions de l’ordre cronològic
• Promoure unes circumstàncies per damunt d’unes altres
• Canviar els punts de vista
• Omissió o distorsió d’alguna circumstància

    3. El TEMPS

Analitzar el temps d’un relat vol dir analitzar les relacions cronològiques entre la HISTÒRIA I la TRAMA.

• Temps de la història
• Temps de la trama: retrospeccions (flash-back, analepsi) i anticipacions (prolepsi)

    4. El MODE

És la manera com s’explica la història.

Hi ha 3 formes:

• ESTIL DIRECTE: quan el narrador cedeix la paraula al personatge.
• ESTIL INDIRECTE LLIURE: el narrador conserva la paraula però assumeix el que diu o pensa el personatge.
• ESTIL INDIRECTE: el narrador al·ludeix al contingut del que diu o pensa el personatge.

Tots aquests aspectes són fonamentals per entendre l'obra que teniu entre mans. A L'estranya desaparició de l'Esme Lennox hi ha una història, que més o menys s'explica amb el fragment que hem disposat més amunt, i diverses trames: la de l'Esme quan és petita amb la seva família; la peripècia de la protagonista quan és jove, amb la seva germana i els pares; la de l'Esme ja gran, on nosaltres la coneixem, al manicomi, on conflueix amb l'Iris; també hi ha la trama de l'Iris actual, la de l'Iris amb l'Alex i la de l'Iris amb el seu pare i la seva àvia.

També hem de parar atenció al temps de l'obra: del present de la novel·la al passat dels personatges. Són dos temps que s'intercalen successivament i que copsem a través del mode amb el que se'ns explica la narració. 

Així que hem d'estar atents i hem de confiar en les diferents veus que ens conten la història. Tenim la veu d'un narrador que sap i que assumeix el que l'Esme pensa o diu; també tenim una narradora en primera persona, la Kitty, malalta d'Alzheimer, poc fiable, però en qui hem de creure perquè ens explica les parts més remotes de la vida de l'Esme, quan ja no hi ha cap testimoni que ens pugui donar la resposta de la seva desaparició i un narrador extern que fila les diferents trames del present.

"Tot el treball (i el plaer) de llegir narracions és en el fons reconstruir les històries que les trames ens amaguen".

Esperem que, amb aquesta breu anotació, pugueu llegir la història amb plaer (i amb treball). Ens retrobarem aviat per parlar de la seva lectura.